dimecres, 18 de juny del 2014
Introduccion y opinion personal
Introducción
Tenemos
toda la motivación para comenzar hoy a hacer nuestro trabajo, en el
cual hemos tenido buena participación y un excelente tema que nos
agradó desde el principio: Conocer Barcelona.
En
este trabajo haremos referencia a algunos de los lugares más
significativos, repartidos en 4 itinerarios, donde daremos a conocer
nuestras experiencias y conocimientos adquiridos.
Además
presentaremos nuestra entrevista en inglés para dar a conocer la
opinión de otras personas respecto a esta bella ciudad, y algunos
dibujos.
Bueno,
solo queda decir que esperamos hacer un buen trabajo, para disfrutar
del verano.
Opinión personal
Mi
opinión personal de este trabajo es positiva en todos los aspectos,
porque hemos vivido experiencias nuevas conociendo sobre la ciudad
donde vivimos. Cada sitio que pasamos aprendimos una cosa historica
más. Cada monumento y lugar me dejava un recuerdo más importante.
Era a la vez divertido i entretenido. Opino que fue una esperiencia
impresionante.
L'Eixample
L'Eixample.
Arribem a les nou al punt de trobada: La Pedrera. Abans d'entrar, ens fixem en alguna cosa en particular: les rajoles modernistes en forma poligonal. Aquesta casa es diu en realitat: "La casa Milà". Aquest edifici modernista fou creat per l'arquitecte Antoni Gaudí. on vam gaudir d'una visita guiada.
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va ser un arquitecte espanyol, màxim representant del modernisme català. Posseïa una gran capacitat imaginativa i un gran sentit de la geometria i el volum.Però ... qui era Antoni Gaudí?
Estudiava fins al més mínim detall de les seves creacions, integrant en l'arquitectura tot un seguit de treballs artesanals que dominava ell mateix a la perfecció: ceràmica, vidrieria, forja de ferro, fusteria, etc. Així mateix, va introduir noves tècniques en el tractament dels materials, com el seu famós "trencadís" fet amb peces de ceràmica de rebuig, cosa que ens va cridar molt l'atenció per la seva bellesa.
Mitjançant l'estudi i la pràctica de noves i originals solucions, l'obra de Gaudí culminarà en un estil orgànic, inspirat en la naturalesa, però sense perdre l'experiència aportada per estils anteriors, generant una obra arquitectònica que és una simbiosi perfecta de la tradició i la innovació. A més les seves cases es caracteritzaven per la seva lluminositat i ventilació. Així mateix, tota la seva obra està marcada per les que van ser les seves quatre grans passions a la vida: l'arquitectura, la natura, la religió i l'amor a Catalunya.
L'obra de Gaudí ha aconseguit amb el transcurs del temps una àmplia difusió internacional, sent innombrables els estudis dedicats a la seva forma d'entendre l'arquitectura. Avui dia és admirat tant per professionals com pel públic en general: la Sagrada Família és actualment un dels monuments més visitats d'Espanya. Entre 1984 i 2005 set de les seves obres han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
"La bellesa és la resplendor de la veritat, i com que l'art és bellesa, sense veritat no hi ha art".
A continuación enumerem les obres de Gaudí:
-Parc Güell i Palau Güell (1984)-Barcelona
-Casa Milà (1984)-Barcelona
-Casa Vicens (2005)-Barcelona
-Façana de la Nativitat i cripta de la Sagrada Família (2005)-Barcelona
-Casa Batlló (2005)-Barcelona
-Cripta de la Colònia Güell (2005)-Santa Coloma de Cervelló
Ara parlaré una mica sobre La Casa Milà, (la qual visitem) és un reflex de la plenitud artística de Gaudí, els elements artístics i artesanals tenen relació amb les formes i colors de la natura, com a principal font d'inspiració.
L'edifici d'habitatges d'estil modernista, construït sobre un solar de 34 per 56 metres, amb 1835 metres quadrats de superfície. El seu període de creació va ser de 1906 a 1912. La seva altura és de 84,60 m, consta de 8 pisos 30 xemeneies, un soterrani, unes golfes, el terrat ... una superfície de 1835 metres quadrats, és una casa immensa! Consta de dos edificis independents (amb la seva pròpia porta d'accés) que es comuniquen al pati interior, que aporta força lluminositat i bellesa, ja que Gaudí buscava sempre la bona temperatura tant a l'hivern com a l'estiu.
L'interior és d'un estil clarament antigüo, que ens presenta belles pintures murals d'Aleix Clapés amb motius ornamentals i temes d'inspiració mitològica i altres temàtiques.
Aquest edifici té molta història, tot i que és actualment un museu. Aqui els presentarem les fotos del que es mostra.
Vem tenir que pujar per Passeig fis a la Diagonal i trencar a la dreta on vem trobar la impresionant Casa de les punxes que va ser contruïda per Josep Puig i Cadafalch, te una caracteristica molt curiosa pero que li dona un atractiu molt independent es per les seves sis torres coronades amb agulles, d'aquí ve el seu nom.
 |
| Casa de les punxes |
Seguim per la Diagonal fins arribar al carrer Pau Claris on observem la casa del baró de Quadres on hi entrem i ens quedem embadocats mirant els mosaics que hi ha. Quan sortim d'allà continuem fins al carrer Bruc, i girem a la dreta fins el carrer València. Tot seguit avancem per el carrer de l'Almirall i el seu arquitecte va ser Roger de Llúria, la u porta accent perquè es plana acabada a. Trenquem a la dreta contemplant les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i molta mostra d'aquestes obres marcades com estil modernista. Arrivem al carrer d'Aragó i trobem l'església gòtica de la Concepció, hi entrem al claustre per el carrer Llúria i en els seus panells hi trobem la seva historia.
Aquesta esglesia tenia una situacio primitiva la parròquia de la Concepció va esdevenir el centre de nombroses activitats religioses i socials de la nova àrea d’expansió que representava l’Eixample barceloní. Després d’algunes modificacions 1936-1939 presenta l’aspecte que avui veiem. El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l'interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l'escultor Enric Monjo.
Sortim de l'església, però no sortim del carrer perquè hem d'anar a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació i busquem una entrada que ens permitira l'interior.
 |
Passatje Permanyer
|
Crec que les condicions de vida dintre de les illes eren millors, que perquè Doncs és molt senzill doncs jo m'imagino que una illa estaria resguardada amb reixes, i amb molts veïns. En aquest passatges s'hi poden trobar cases molt acollidores amb un estil modernista amb vegetació.
Per últim sortim per el carrer Pau Claris, que era un capellà, però es va dedicar a una altra funció ben important va ser un polític i eclesiàstic català i el president de la Generalitat de Catalunya.
Trenquem per la dreta i pujem al Consell de Cent, direm a l'esquerrra fins al passeig de Gràcia novament.
Un culte a la religió cristiana
Finalment vam arribar a la casa Batlló. El primer que ens va cridar l'atenció va ser la quantitat de colors que tenia. Aquesta casa va ser reformada per Antoni Gaudí l'any 1984.
Casa Batlló
Vam entrar a l'Illa de la Discòrdia , que està formada per:
- Casa Lleó i Morera, feta per Lluís Domènech i Montaner.
- Casa Ametller , feta per Josep Puig i Cadafalch.
- Casa Batlló , reformada per Antoni Gaudi
Aquesta zona es coneix com a illa de la Discòrdia perquè rivalitzen tres edificacions dels millors arquitectes modernistes. La casa Ametller va començar a ser construïda l'any 1898 i va acabar-se l'any 1900. La Casa Lleó i Morera va ser construïda l'any 1902. I com ja he comentat abans la Casa Batlló va ser estilitzada l'any 1984.
Casa Ametller
Casa Lleó i Morera
Les façanes d'aquestes cases són molt diferents ; per exemple la de la Casa Lleó i Morera té una forma arrodonida , la de la Casa Ametller té una forma quadrada i a la de la Casa Batlló té forma irregular. Però el que més ens va cridar l'atenció de la Casa Batlló era la façana. ¡ Que tenia forma de drac !
A la façana de la Casa Ametller vam veure una figura que representava la lluita entre Sant Jordi i el Drac. I ens va recordar a la mitologia grega , on molts herois lluitaven només amb la sevaespasa contra el drac ferotge.
Representació de Sant Jordi contra el Drac
Zeus mata a Tifón
Però el que més ens va cridar l'atenció van ser els fanals modernistes del Passeig de Gràcia , no només il·luminaven sinó que també servien per poder seure.
Després de quedar-nos amb la boca oberta amb aquestes meravelles arquitectòniques. Vam agafar pel carrer València fins que el Carrer Sardenya el tallava.Vam arribar a l'últim punt de l'itinerari de l'Eixample : la Sagrada Família.
La Sagrada Família té una història molt peculiar. Es va començar a construir a l'any 1882 com a projecte de l'arquitecte Francisco Paula del Villar , un any més tard aquesta feina va ser encomanada a Antoni Gaudí.
La Sagrada Família té quatres façanes cada una representa una escena religiosa. Una és la façana del naixement, una altre la façana de la glòria, una tercera representava la façana de la passió i l'última la façana de l'absis.
L'actual escultor de la Sagrada Família és Etsuro Sotoo, de procedència japonesa.
Gaudí per fer la Sagrada Família va utilitzar els càlculs d'estructures amb la maqueta invertida de la Sagrada Família , és a dir , és exactament igual si la tallem per la meitat , va aplicar la mateixa tècnica arquitectònica que ja havia utilitzant a la Pedrera. (Mirar nom de les cordes)
Càlculs d'estructures de la Sagrada Família
Finalment vam tornar a casa després d'aquest itinerari esgotador. Però vam poder adorar les millors obres de Gaudí.
Montjuïc
Montjuïc
Dia
12 de Juny havíem d'anar al últim itinerari Montjuïc,
un lloc preciós per cert. Per anar cap allà vam agafar
el tramvia T1, T2 o T3, baixar-nos a Palau reial (On la
majoria de vegades ens reparteixen coses), per agafar el metro que
ens deixaria al punt de trobada que era La plaça Espanya a les nou
en punt, ens retrobaríem amb tots els grups.
Que
us sembla que us faci una breu explicació sobre Montjuïc abans de
dir-vos el nostre recorregut?
Montjuïc es una muntanya de 173 metres d'altitud que està situada entre el mar i la ciutat i té una historia molt important i llarga, monumental i cultural. Ha estat una muntanya amb constant canvi, des de començaments de segle fins avui en dia.
En el seu vessant marítim hi ha el cementiri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l'antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s'hi assentava un poble iber, encara que no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III aC al segle II aC) construïren allà una fortalesa que desaparegué durant el període d'August.
Des de l'època romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va identificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com a finalitzada.
Respecte a l'origen del nom de la muntanya, els tres supòsits més probables són:
"Mont de jueus"; "Mont-joiós" i "Mons lovis" (Mont de Júpiter).
Hi ha tres jardins molt importants amb noms de poetes catalans i/o mallorquins són:
Montjuïc es una muntanya de 173 metres d'altitud que està situada entre el mar i la ciutat i té una historia molt important i llarga, monumental i cultural. Ha estat una muntanya amb constant canvi, des de començaments de segle fins avui en dia.
En el seu vessant marítim hi ha el cementiri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l'antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s'hi assentava un poble iber, encara que no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III aC al segle II aC) construïren allà una fortalesa que desaparegué durant el període d'August.
Des de l'època romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va identificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com a finalitzada.
Respecte a l'origen del nom de la muntanya, els tres supòsits més probables són:
"Mont de jueus"; "Mont-joiós" i "Mons lovis" (Mont de Júpiter).
Hi ha tres jardins molt importants amb noms de poetes catalans i/o mallorquins són:
- Jardins de Joan Brossa
- Jardins de Laribal (en aquest parc es pot trobar la famosa font del gat, la qual te la seva pròpia cançó)
PLAÇA D'ESPANYA:
 |
Edificis de la
Fira de Mostres
|
 |
al centre
|
Uns
quants edificis importants es troben a la plaça: la plaça de
toros de les Arenes (actualment centre comercial) i
la Fira de mostres. Elements carismàtics de la plaça són
dues torres venecianes que marquen el principi de l'esplanada que
porta fins a Montjuïc : Avinguda de la Reina Maria Cristina. Enmig
de la plaça trobem una font monumental, obra de Josep Maria
Jujol (1929). La proposta inicial de la comissió del govern de
Primo de Rivera era construir un Monumento
a la Raza Hispana. Al
final es van decidir per la proposta de Jujol. El seu nom original
és "Font dels Tres Mars" ja que el seu autor hi
volgué simbolitzar els tres mars que envolten la península
Ibèrica, o Espanya. Aquesta al·legoria està representada per tres
grups escultòrics tallats en marbre blanc que simbolitzen els
rius Ebre, Tajo i Guadalquivir. Les tres figures
en bronze representen la navegació, la salut pública i
l'abundància i foren realitzades pels germans Miquel i Llucià
Oslé. Aquesta font es va sotmetre a una intensa restauració amb
motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
FONT
MÀGICA DE MONTJUïC:
 |
font màgica
|
Hi
ha una gran font davant del Palau Nacional, es diu ''La Font Màgica
de Montjuïc'' o simplement anomenada Font de
Montjuïc o Fonts Màgiques. És l'element principal d'un
conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des
del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, que
inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes
lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui en dia substituïdes
per sortidors il·luminats de proporcions semblants i manteniment
més senzill.
A
la dreta, les escaleres mecàniques porten a l'Estadi Olímpic de
Montjuïc.
L'ESTADI
DE MONTJUïC:
L'Estadi
de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi
Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la
Generalitat de Catalunya: Lluís Companys. Va ser inaugurat al
1929, dissenyat pel arquitecte Pere Domenèch i Roura.
Va
ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics
de Barcelona'92, conservant només la façana.
Fou
buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren
les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb un
aforament total de 55.000 espectadors.
El 1989 fou
reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys
abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimònies d'inauguració
i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.
L'any
1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la
categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís
Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol
del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està
preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i
socials amb un aforament de 55.000 espectadors per als actes
esportius i fins a 68.000 espectadors per a
concerts.L'any 1997 el Reial Club Deportiu
Espanyol hi passà a jugar els seus partits després
d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment, la Unió
Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92.
Del 26
de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el
20è Campionat d'Europa d'atletisme, pel qual fou novament
remodelat.
Forma
part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de
1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant,
formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i
d'altres instal·lacions.
L'endeveniment
més important és ELS JOCS OLÍMPICS.
El
Palau Sant Jordi els esports mes important en la seva història van
ser la Gimnàstica artística, i les fases finals de voleibol i
Handbol.
La
Torre Calatrava és una torre de decoració que van fer per als Jocs
Olímpics del 1992. Ara és la Torre de comunicacions de Telefónica.
Al costat d'ella es troba la INEFC.
Des
del Palau Nacional girem en direcció al Museu Etnològic i arribem
a una petita font coneguda per tots els catalans, la Font del Gat,
de la qual s'ha fet una famosa cançó, diu a si:
La
Font del Gat:
Baixant
de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
Des
de la font baixem per baix seguint el passeig de Santa Madrona fins
arribar a Teatre Grec. Es
diu així per que està fet en una muntanya i té forma d'un teatre
grec. Actualment el Teatre Grec no funciona perquè està en
reformes, però d'aquí a poc ja estarà en funcionament. Els
jardins que envolten el Teatre es diuen els Jardins del Teatre Grec.
Jardins
del Teatre Grec.
Uns jardins celestials
Després
de quedar-nos amb la boca oberta veient el Teatre Grec i els seus
jardins , vam tornar per on havíem vingut i vam caminar per
l'avinguda de l'Estadi. De sobte ens vam trobar la Fundació Miró.
Joan Miró va ser un pintor , escultor, gravador i ceramista. La idea
de construir aquesta fundació va ser d'ell però l'arquitecte va ser
Josep Lluís Sert (arquitecte modernista), es va començar a
construir l'any 1972 i es va acabar el 10 de juny del 1975. En
aquesta fundació s'exposen les obres de Joan Miró i hi ha un espai
per exposar obres de joves artistes que experimenten amb l'art.
Sense
adonar-nos-en l'avinguda canvia de nom i s'anomena avinguda
de Miramar. Els jardins Mossèn Cinto van ser inaugurats l'any
1970. Aquest indret antigament s'havia utilitzat com a pedrera.
Jardins
Mossèn Cinto
Passejant per
aquests jardins vam veure molts exemplars de Ginkgo
Biloba. Les seves utilitats són preventives i medicinals.
En
els estanyols del parc podem trobar exemplars de :
·Nymphaea
Alba
·Iris
Pseudocicatus
·Nupham
Lutern
·Zantesdeschia
althropica
Finalment
vam trobar una escultura d'una noia que portava uns lliris a les
mans. També en l'escultura hi havia un poema que deia :
Bonica
és la rosa
Més
ho és el ram
Més
ho és el lliri
Que
floreix tot l’any.
"Mossèn
Jacint Verdaguer"
Barrio gotico.
Salimos
por el callejón del Ave
María.
El idioma del nombre que recibe esta calle es el latín, y es muy
importante para nosotros porque el Ave María es una oración que
pertenece a la religión católica.
Siguemos
a mano derecha por la calle Banys
Nous:
esta calle antes tenía unos baños públicos medievales situados en
la esquina entre las actuales calle de la Boqueria y la calle Banys
Nous, en Barcelona. Este último debe su nombre, precisamente, en el
edificio de los baños. De estilo románico con influencia árabe,
eran usados por cristianos, judíos y musulmanes. Fueron
fundados en 1160 y utilizados como baños menos hasta finales del
siglo XV.
En
la calle también predominan muchos comercios artesanales, de
bisutería... no muy habituales en Esplugues.
Unos
metros más abajo hay un cruce con cuatro calles. A la izquierda
empieza la calle del Call.
El call es el sector del actual barrio Gótico, que antiguamente
había sido el barrio judío de Barcelona. Recientemente se ha
descubierto una sinagoga antigua, actualmente abierta al público.
En
los números 5 y 7 miramos hacia arriba y nos fijamos que hay una
pared con muchos desniveles. Esto es porque esta pared tiene
incorporada trozos de la antigua muralla de Barcelona.
En
la siguiente esquina, a media altura había una estatua de un santo.
Y digo que la había para que ya no está. Preguntamos a un señor y
nos dijo que lo habían robado, o sea que no la hemos podido ver.
Continuamos
por la calle Sant
Ramon del Call y
nos encontramos la antigua sinagoga de Barcelona.
Era
una antigua sinagoga existente en el centro de la ciudad de
Barcelona, en España; se cree que es una de las sinagogas más
antiguas de Europa. El Rashb"a fue el rabino oficiante de esta
sinagoga por unos 50 años.
Después
de muchos años siendo usada para otras actividades, el edificio de
la sinagoga fue reinaugurado como tal y como museo en el año 2002,
gracias a los esfuerzos del historiador catalán Jaume Riera i Sans,
el cual se encargó de ubicar exactamente el edificio que había sido
la sinagoga, basándose en los documentos antiguos, como el recorrido
de un recaudador de impuestos y las especificaciones aparecidas en el
Talmud acerca de cómo debían construirse las sinagogas.
Continuamos
hasta la calle Sant
Domènec del Call,
seguimos hasta el final y después a mano derecha, immediatamente a
la izquierda, por la calle de Sant
Felip Neri hasta
la PLAZA
SANT FELIP NERI:
Una
vez llegamos a La plaza de Sant Felip Neri es una plaza singular de
Barcelona, que recibe el nombre de la iglesia de nombre homónimo de
estilo barroco. Es el barrio Gótico, Ciutat Vella, y más
concretamente en el barrio del Call y San Felipe Neri. La plaza está
sobre el antiguo cementerio medieval de Montjuïc del Bisbe,
destruido durante la guerra civil. Se puede llegar a la plaza primero
tomando la calle de San Felipe Neri y posteriormente, la calle de San
Severo. La plaza de Sant Felip Neri es rodeada de casas de estilo
renacentista. También es la sede de las antiguas casas de los
gremios de Caldereros y Zapateros, esta última sede del Museo del
Calzado. En el centro de la plaza hay una fuente de agua con una base
octagonal.
En
la pared de la iglesia de San de Felip Neri todavía se pueden ver
los reductos de la metralla de una bomba lanzada por la aviación del
bando nacional durante la Guerra Civil Española.
En
la plaza, también hay unas farolas de estiol gótico, son muy
similares a las farolas de la calle bertrallans, pero se diferencian
en que los cristales de éste son transparentes y permenten ver el
interior de la farola.
Nos
podemos encontrar con una escultura de unos hombres que según dice
en la placa, sacrificaron su vida por la ciudad, Dios y el rey, este
monumento es en agradecimiento a estos hombres.
La
placa dice:
"El
P.Joan Califa, el Dr.. Joaquín Pou, D.Joan Massana, D.Savador Abeto,
D.Jose Navarro, D.Pedro de las Tortras, D.Julián Portet y D. Ramon
Más sacrificaron su vida por Dios, por la patria y por el rey. La
ciudad agrïda honra aquí perpetuamente su memoria. 1929 "
Pasando
la calle del Bisbe,
nos encontramos con un puente gótico que el Palau de la Generalitat
y conecta con la Catedral de Barcelona.
Pasamos
por delante del Portal
de la Pietat de la Catedral y
nos fijamos en el arco que rodea el tímpano, con una placa que tiene
esta escritura:
"Apeles
Mestres nacido en el corazón de Barcelona ha recibido el homenaje de
la ciudad y toda Cataluña. Las corporaciones artísticas se
complacen por recordarlo. 1935 "
También
se encuentra el portal de la Catedral de la Piedad, en esta catedral
se puede ver perfectamente el tímpano de dibujos religiosos, que
está representada la escena de la Virgen María sosteniendo a Jesús
después de haber muerto, también se pueden ver las gárgolas del
ábside que tienen formas de animales.
Más
allá a la derecha, está la Casa
de los Canonges, Este
nombre proviene de los canónigos, unos eclesiásticos miembros de un
capítulo, una catedral o una colegiata, que siguen una vida en común
regida por una regla mientras compaginan la vida apostólica y el
oficio clerical.
Un
canónigo es un dignatario dentro de la iglesia católica, miembro de
un capítulo de una catedral o de una colegiata con el cargo
concurrían a menudo beneficios eclesiásticos como la prebenda.
En
la calle del Paraíso nos
encontramos con un antiguo Templo romano, se pueden observar unas
columnas, data del siglo I aC, muy bien conservadas. Actualmente este
edificio es un Centro de excursionistas catalanes, en la placa que
hay en el muro se aprecia una conmemoración a Joan Amades y Gelats,
por el centenario de la muerte estos folclorista.
Volvemos
hasta la calle Pietat y a mano izquierda, vemos un edificio que se
llama Palacio del Lloctinent*. Seguimos por el edificio i
acabamos en la plaza del rey, allí habia estos edificios:
Iglesia de Santa Agitha, Palacio Real Mayor, Museo de historia de
Barcelona. Fuimos al final de la plaza y acabamos en un edificio muy
alto, como una torre. Puudimos observar la plaza. Hay tres edificios
historicos que la envuelven:
- Salón del Tinell, mandado contruir por el rey Pedro el Ceremonioso entre los años 1359 y 1362. Tuvo lugar el recibimiento, al regreso de su viaje de América, de Cristóbal Colón por los Reyes Católicos.
- La capilla palatina de Santa Ágata, del año 1302, obra del rey Jaime II de Aragón y su esposa Blanca de Nápoles.
- El Palacio del Lloctinent (del que he hablado antes) del año 1549 encargada su construcción po el rey Carlos I a Antonio Carbonell.
La
otra calle que conecta con la plaza del rey es la del Veguer. Hay
gente que pregunta si: Veguer y vegueria es lo mismo. Aqui teneis la
solución:
Veguer:
Magistrado que en Aragón, Cataluña y Mallorca ejercía, con poca
diferencia, la misma jurisdicción que el corregidor en Castilla.
Veguería:
Territorio o distrito a que se extendía la jurisdicción del veguer.
Seguimos
por la calle del Veguer que nos dejó a la bajada de la Libreria,
subimos un poco a mano derecha llegamos al corazón de Cataluña: La
Plaza San Jaime. Se dice que es el corazón político, significa una
vez concluidos los trabajos se asentó allí el corazón político de
Barcelona.
Esta
plaza que vemos es a la curilla de los Antiguos Cardo y Decumanus. No
los encontrareis en el mapa, son los nombres de las calles
principales de las ciudades romanas. El Cardo era la calle más
importante y iba de norte a sur, corresponde a la actual Libreria i
calle del Call, y el Decumanus a las calles del Bibe y de la Ciudad.
Aqui había el Forum - el corazón del que hablabamos - de l'antigua
Barcino, es decir, su centro politico, religioso y administrativo, si
hace no hace como ahora, dos mil años despues.
Paralelo
por el camino que fuimos hay el de Jaime I, que nos dejó a la plaza
del Angel. Como habeis comprobado, por aqui pasa la Via Laietana. Los
Laietanos eran personas que pertenecian a esta región de la Hispania
Tarraconense. Esta via es la más moderna de la zona, ya que fue
abierta para unir l'Eixample con el puerto. ¡Cuidado con el
semaforo! Solo cruzarlo cogimos una calle que empieza
haciendo un angulo 45º grados con la Via Laietana, es la calle de
l'Argenteria. Acabamos entrando en el barrio de la Ribera, de
pequeñas calles con nombres de oficios o de grandes familias. Esta
calle de l'Argenteria era la antigua calle del mar. En los numeros 64
y 66, hay una placa en el balcón, hace referencia a Juan
Salvat.
Y
al final de la calle acabamos delante de la iglesia Santa Maria del
Mar, esta iglesia fue el centro espiritual y social del barrio de la
Ribera, se construyo en el siglo XIV. Es un ejemplo magnifico del
gotico catalán, hay que destacar la sencilleza de las formas, la
escasa onramentación y el grande espacio de la nave central
sostenida por columnas muy esveltas y muy distribuidas.
Dimos
la vuelta a la iglesia y vimos que hay una placeta, y a la banda de
la calle hay una barandilla de marmol. Nos tubimos que poner en el
centro de la placeta para poder comprobar que eramos al Fossar
de les Moreres.
|
|
|
|
El
Fossar de les Moreres es y era una plaza donde hay un memorial de
guerra por los muerod que hubieron en el Setge de Barcelona en
1713-1714, en el marco de la Guerra de Succesión Española. El
motivo por el cual hay el memorial de guerra es que este lugar era
uno de los dos historicos cementerios de la basilica de Santa Maria
del Mar, y que durante el setge esdevino una fosa comuna donde fueron
enterrados muchos defensores de la ciudad.
El pevetero que hay en la plaza hace honor a las muertes en defensa de las libertades i constituciones de Cataluñade barcelona el año 1713-1714. Este fue el pavimiento el año 1821 por motivo de salud publica. El 1989 y el año 2001 se incorporo el pevetero con la flama.
Los
vecinos de esta zona piensan que es un bonito detalle, que han hecho
que la vida de estas personas sea recordada o más bien dicho
apreciada por haver defendido a Cataluña en el momento que más los
necesitaba.
*fue
contruido a medianos del siglo XVI con el complemento del "cuarto
nuevo del lugarteniente" o Palau del Lloctinent.
Este
barrio y en el otro lado de las Ramblas nos fijamos que havia muchos
habitantes inmigrantes. En estas calles se demuestra la cantidad de
diversidad cultural de Barcelona. Al continuar llegamos a la calle
Montcada , es una de las mas largas y rectas de la Barcelona
medieval. En esta calle pudimos ver cantidad de edificios que
contenían grandes obras de arte.
En
el numero 20 de esta calle nos encontramos el Palau Dalmases ,
actualmente más conocido como 'Espai Barroc' . En este sitio se
pueden ver espectáculos , cenar o tomar una copa de vino viendo una
de las grandes obras del Barroco.
Al
llegar al siguiente numero de esta calle, el numero 15, nos
encontramos una cantidad de gente impresionante. Era por que en este
numero de la calle se encontraba el actual museo Picasso.
Y entramos para ver que eran las 'tines romanes'. Las 'tines
romanes' servían para guardar y refrescar los cultivos.
En
nuestro itinerario el próximo objetivo era el numero
12 de esta misma calle , pero nunca lo llegamos a encontrar ,
misterios que tienen todos los trabajos.
Seguimos
subiendo por la misma calle hasta que encontramos una calle que se
llamaba ''carrer d'Assaonadors''. La profesión de la gente
que tenia que ''assaonar'' era dar-le diferentes utilidades a las
pieles. Me dio mucho miedo al oír eso.
Subiamos
por la misma calle siempre , era muy larga , una calle llamada
'Giralt el Pelliser' y tuvimos la tentación de preguntar
quien era. Alexandre Ciri i Pellices era un critico de arte ,
escritor , publicitario y político.
Finalmente
llegamos al palacio de la música Catalana, una de las
grandes maravillas arquitectónicas de Barcelona. El
arquitecto fue Lluís Domènech i Montaner y el estilo
Modernismo Catalán. En una de las esquinas havia una escultura
pegada a la pared de una chica con alas y con el brazo extendido
( supuestamente cantando).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)