Pàgines

dimecres, 18 de juny del 2014

Entrevista en Ingles en la Sagrade Familia


Introduccion y opinion personal

  1. Introducción

Tenemos toda la motivación para comenzar hoy a hacer nuestro trabajo, en el cual hemos tenido buena participación y un excelente tema que nos agradó desde el principio: Conocer Barcelona.
En este trabajo haremos referencia a algunos de los lugares más significativos, repartidos en 4 itinerarios, donde daremos a conocer nuestras experiencias y conocimientos adquiridos.
 Además presentaremos nuestra entrevista en inglés para dar a conocer la opinión de otras personas respecto a esta bella ciudad, y algunos dibujos.

Bueno, solo queda decir que esperamos hacer un buen trabajo, para disfrutar del verano.


    1. Opinión personal

Mi opinión personal de este trabajo es positiva en todos los aspectos, porque hemos vivido experiencias nuevas conociendo sobre la ciudad donde vivimos. Cada sitio que pasamos aprendimos una cosa historica más. Cada monumento y lugar me dejava un recuerdo más importante. Era a la vez divertido i entretenido. Opino que fue una esperiencia impresionante.



Dibujos

La Pedrera.

                                                                  La Sagrada Familia.
                                         
                                                              La fuente de las Canaletas.

L'Eixample

L'Eixample.

Arribem a les nou al punt de trobada: La Pedrera. Abans d'entrar, ens fixem en alguna cosa en particular: les rajoles modernistes en forma poligonal. Aquesta casa es diu en realitat: "La casa Milà". Aquest edifici modernista fou creat per l'arquitecte Antoni Gaudí. on vam gaudir d'una visita guiada.

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va ser un arquitecte espanyol, màxim representant del modernisme català. Posseïa una gran capacitat imaginativa i un gran sentit de la geometria i el volum.Però ... qui era Antoni Gaudí?
Estudiava fins al més mínim detall de les seves creacions, integrant en l'arquitectura tot un seguit de treballs artesanals que dominava ell mateix a la perfecció: ceràmica, vidrieria, forja de ferro, fusteria, etc. Així mateix, va introduir noves tècniques en el tractament dels materials, com el seu famós "trencadís" fet amb peces de ceràmica de rebuig, cosa que ens va cridar molt l'atenció per la seva bellesa.
Mitjançant l'estudi i la pràctica de noves i originals solucions, l'obra de Gaudí culminarà en un estil orgànic, inspirat en la naturalesa, però sense perdre l'experiència aportada per estils anteriors, generant una obra arquitectònica que és una simbiosi perfecta de la tradició i la innovació. A més les seves cases es caracteritzaven per la seva lluminositat i ventilació. Així mateix, tota la seva obra està marcada per les que van ser les seves quatre grans passions a la vida: l'arquitectura, la natura, la religió i l'amor a Catalunya.

L'obra de Gaudí ha aconseguit amb el transcurs del temps una àmplia difusió internacional, sent innombrables els estudis dedicats a la seva forma d'entendre l'arquitectura. Avui dia és admirat tant per professionals com pel públic en general: la Sagrada Família és actualment un dels monuments més visitats d'Espanya. Entre 1984 i 2005 set de les seves obres han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

"La bellesa és la resplendor de la veritat, i com que l'art és bellesa, sense veritat no hi ha art".

A continuación enumerem les obres de Gaudí:

-Parc Güell i Palau Güell (1984)-Barcelona

-Casa Milà (1984)-Barcelona
-Casa Vicens (2005)-Barcelona
-Façana de la Nativitat i cripta de la Sagrada Família (2005)-Barcelona
-Casa Batlló (2005)-Barcelona
-Cripta de la Colònia Güell (2005)-Santa Coloma de Cervelló

Ara parlaré una mica sobre La Casa Milà, (la qual visitem) és un reflex de la plenitud artística de Gaudí, els elements artístics i artesanals tenen relació amb les formes i colors de la natura, com a principal font d'inspiració.


L'edifici d'habitatges d'estil modernista, construït sobre un solar de 34 per 56 metres, amb 1835 metres quadrats de superfície. El seu període de creació va ser de 1906 a 1912. La seva altura és de 84,60 m, consta de 8 pisos 30 xemeneies, un soterrani, unes golfes, el terrat ... una superfície de 1835 metres quadrats, és una casa immensa! Consta de dos edificis independents (amb la seva pròpia porta d'accés) que es comuniquen al pati interior, que aporta força lluminositat i bellesa, ja que Gaudí buscava sempre la bona temperatura tant a l'hivern com a l'estiu.


Aquest edifici té molta història, tot i que és actualment un museu. Aqui els presentarem les fotos del que es mostra.



Vem tenir que pujar per Passeig fis a la Diagonal i trencar a la dreta on vem trobar la impresionant Casa de les punxes que va ser contruïda per Josep Puig i Cadafalch, te una caracteristica molt curiosa pero que li dona un atractiu molt independent es per les seves sis torres coronades amb agulles, d'aquí ve el seu nom.


Casa de les punxes

Seguim per la Diagonal fins arribar al carrer Pau Claris on observem la casa del baró de Quadres on hi entrem i ens quedem embadocats mirant els mosaics que hi ha. Quan sortim d'allà continuem fins al carrer Bruc, i girem a la dreta fins el carrer València. Tot seguit avancem per el carrer de l'Almirall i el seu arquitecte va ser Roger de Llúria, la u porta accent perquè es plana acabada a. Trenquem a la dreta contemplant les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i molta mostra d'aquestes obres marcades com estil modernista. Arrivem al carrer d'Aragó i trobem l'església gòtica de la Concepció, hi entrem al claustre per el carrer Llúria i en els seus panells hi trobem la seva historia.

Aquesta esglesia tenia una situacio primitiva la parròquia de la Concepció va esdevenir el centre de nombroses activitats religioses i socials de la nova àrea d’expansió que representava l’Eixample barceloní. Després d’algunes modificacions 1936-1939 presenta l’aspecte que avui veiem. El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l'interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l'escultor Enric Monjo.

Sortim de l'església, però no sortim del carrer perquè hem d'anar a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació i busquem una entrada que ens permitira l'interior. 
Passatje Permanyer
Crec que les condicions de vida dintre de les illes eren millors, que perquè  Doncs és molt senzill  doncs jo m'imagino que una illa estaria resguardada amb reixes, i amb molts veïns. En aquest passatges s'hi poden trobar cases molt acollidores amb un estil  modernista amb vegetació. 




Per últim sortim per el carrer Pau Claris, que era un capellà, però es va dedicar a una altra funció ben important va ser un polític i eclesiàstic català i el president de la Generalitat de Catalunya.
Trenquem per la dreta i pujem al Consell de Cent, direm a l'esquerrra fins al passeig de Gràcia novament. 

Un culte a la religió cristiana

Finalment vam arribar a la casa Batlló. El primer que ens va cridar l'atenció va ser la quantitat de colors que tenia. Aquesta casa va ser reformada per Antoni Gaudí l'any 1984.

                                                                        Casa Batlló


Vam entrar a l'Illa de la Discòrdia , que està formada per:
  1. Casa Lleó i Morera, feta per Lluís Domènech i Montaner.
  2. Casa Ametller , feta per Josep Puig i Cadafalch.
  3. Casa Batlló , reformada per Antoni Gaudi
Aquesta zona es coneix com a illa de la Discòrdia perquè rivalitzen tres edificacions dels millors arquitectes modernistes. La casa Ametller va començar a ser construïda  l'any 1898 i va acabar-se l'any 1900. La Casa Lleó i Morera va ser construïda l'any 1902. I com ja he comentat abans la Casa Batlló va ser estilitzada l'any 1984.

Casa Ametller

Casa Lleó i Morera

Les façanes d'aquestes cases són molt diferents ; per exemple la de la Casa Lleó i Morera té una forma arrodonida , la de la Casa Ametller té una forma quadrada i a la de la  Casa Batlló té forma irregular. Però el que més ens va cridar l'atenció de la Casa Batlló era la façana. ¡ Que tenia forma de drac ! 


A la façana de la Casa Ametller vam veure una figura que representava la lluita entre Sant Jordi i el Drac. I ens va recordar a la mitologia grega , on molts herois lluitaven només amb la sevaespasa contra el drac ferotge.

Representació de Sant Jordi contra el Drac

Zeus mata a Tifón

Però el que més ens va cridar l'atenció van ser els fanals modernistes del Passeig de Gràcia , no només il·luminaven sinó que també servien per poder seure.


Després de quedar-nos amb la boca oberta amb aquestes meravelles arquitectòniques. Vam agafar pel carrer València fins que el Carrer Sardenya el tallava.Vam arribar a l'últim punt de l'itinerari de l'Eixample : la Sagrada Família.

La Sagrada Família té una història molt peculiar. Es va començar a construir a l'any 1882 com a projecte de l'arquitecte Francisco Paula del Villar ,  un any més tard aquesta feina va ser encomanada a Antoni Gaudí. 

La Sagrada Família té quatres façanes cada una representa una escena religiosa. Una és la façana del naixement,  una altre la façana de la glòria, una tercera representava la façana de la passió i l'última la façana de l'absis.

L'actual escultor de la Sagrada Família és Etsuro Sotoo, de procedència japonesa.

Gaudí per fer la Sagrada Família va utilitzar els càlculs d'estructures amb la maqueta invertida de la Sagrada Família , és a dir , és exactament igual si la tallem per la meitat , va aplicar la mateixa tècnica arquitectònica que ja havia utilitzant a la Pedrera. (Mirar nom de les cordes)

A l'esquerra càlculs realitzats per Domènec Sugrañes, a la dreta l'esquema de barres i nusos del càlcul de Carles Buxadé i Joan Margarit
Càlculs d'estructures de la Sagrada Família


Finalment vam tornar a casa després d'aquest itinerari esgotador. Però vam poder adorar les millors obres de Gaudí.

Montjuïc

Montjuïc

Dia 12 de Juny havíem d'anar al últim itinerari Montjuïc, un lloc preciós per cert. Per anar cap allà vam agafar el tramvia T1, T2 o T3, baixar-nos a Palau reial (On la majoria de vegades ens reparteixen coses), per agafar el metro que ens deixaria al punt de trobada que era La plaça Espanya a les nou en punt, ens retrobaríem amb tots els grups.
Que us sembla que us faci una breu explicació sobre Montjuïc abans de dir-vos el nostre recorregut?

Montjuïc es una muntanya de 173 metres d'altitud que està situada entre el mar i la ciutat i té una historia molt important i llarga, monumental i cultural. Ha estat una muntanya amb constant canvi, des de començaments de segle fins avui en dia.

En el seu vessant marítim hi ha el cementiri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l'antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s'hi assentava un poble iber, encara que no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III aC al segle II aC) construïren allà una fortalesa que desaparegué durant el període d'August.
Des de l'època romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va identificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com a finalitzada.
Respecte a l'origen del nom de la muntanya, els tres supòsits més probables són:
"Mont de jueus"; "Mont-joiós" i "Mons lovis" (Mont de Júpiter).
Hi ha tres jardins molt importants amb noms de poetes catalans i/o mallorquins són:
  1. Jardins de Joan Brossa
  2. Jardins de Laribal (en aquest parc es pot trobar la famosa font del gat, la qual te la seva pròpia cançó)

                                                PLAÇA D'ESPANYA:


Edificis de la Fira de Mostres

al centre



Uns quants edificis importants es troben a la plaça: la plaça de toros de les Arenes (actualment centre comercial) i la Fira de mostres. Elements carismàtics de la plaça són dues torres venecianes que marquen el principi de l'esplanada que porta fins a Montjuïc : Avinguda de la Reina Maria Cristina. Enmig de la plaça trobem una font monumental, obra de Josep Maria Jujol (1929). La proposta inicial de la comissió del govern de Primo de Rivera era construir un Monumento a la Raza Hispana. Al final es van decidir per la proposta de Jujol. El seu nom original és "Font dels Tres Mars" ja que el seu autor hi volgué simbolitzar els tres mars que envolten la península Ibèrica, o Espanya. Aquesta al·legoria està representada per tres grups escultòrics tallats en marbre blanc que simbolitzen els rius Ebre, Tajo i Guadalquivir. Les tres figures en bronze representen la navegació, la salut pública i l'abundància i foren realitzades pels germans Miquel i Llucià Oslé. Aquesta font es va sotmetre a una intensa restauració amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.


FONT MÀGICA DE MONTJUïC:

font màgica 
Hi ha una gran font davant del Palau Nacional, es diu ''La Font Màgica de Montjuïc''  o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques. És l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, que inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui en dia substituïdes per sortidors il·luminats de proporcions semblants i manteniment més senzill.
A la dreta, les escaleres mecàniques porten a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

L'ESTADI DE MONTJUïC:

L'Estadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya: Lluís Companys. Va ser inaugurat al 1929, dissenyat pel arquitecte Pere Domenèch i Roura.
Va ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana.
Fou buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb un aforament total de 55.000 espectadors.
El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimònies d'inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.
L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 55.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.L'any 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment, la Unió Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92.
Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el 20è Campionat d'Europa d'atletisme, pel qual fou novament remodelat.
Forma part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant, formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions.
L'endeveniment més important és ELS JOCS OLÍMPICS.
El Palau Sant Jordi els esports mes important en la seva història van ser la Gimnàstica artística, i les fases finals de voleibol i Handbol.


La Torre Calatrava és una torre de decoració que van fer per als Jocs Olímpics del 1992. Ara és la Torre de comunicacions de Telefónica. Al costat d'ella es troba la INEFC.



Des del Palau Nacional girem en direcció al Museu Etnològic i arribem a una petita font coneguda per tots els catalans, la Font del Gat, de la qual s'ha fet una famosa cançó, diu a si:

La Font del Gat:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.




Des de la font baixem per baix seguint el passeig de Santa Madrona fins arribar a Teatre Grec. Es diu així per que està fet en una muntanya i té forma d'un teatre grec. Actualment el Teatre Grec no funciona perquè està en reformes, però d'aquí a poc ja estarà en funcionament. Els jardins que envolten el Teatre es diuen els Jardins del Teatre Grec.




Jardins del Teatre Grec.

Uns jardins celestials

Després de quedar-nos amb la boca oberta veient el Teatre Grec i els seus jardins , vam tornar per on havíem vingut i vam caminar per l'avinguda de l'Estadi. De sobte ens vam trobar la Fundació Miró. Joan Miró va ser un pintor , escultor, gravador i ceramista. La idea de construir aquesta fundació va ser d'ell però l'arquitecte va ser Josep Lluís Sert (arquitecte modernista), es va començar a construir  l'any 1972 i es va acabar el 10 de juny del 1975. En aquesta fundació s'exposen les obres de Joan Miró i hi ha un espai per exposar obres de joves artistes que experimenten amb l'art.

Sense adonar-nos-en l'avinguda canvia de nom i s'anomena avinguda de Miramar. Els jardins Mossèn Cinto van ser inaugurats l'any 1970. Aquest indret antigament s'havia utilitzat com a pedrera.
Jardins Mossèn Cinto

Passejant per aquests jardins vam veure molts exemplars de Ginkgo Biloba. Les seves utilitats són preventives i medicinals. 


En els estanyols del parc podem trobar exemplars de : 
·Nymphaea Alba
·Iris Pseudocicatus
 ·Nupham Lutern 
·Zantesdeschia althropica

Finalment vam trobar una escultura d'una noia que portava uns lliris a les mans. També en l'escultura hi havia un poema que deia : 

Bonica és la rosa
Més ho és el ram
Més ho és el lliri
Que floreix tot l’any.

                                                          "Mossèn Jacint Verdaguer"

Barrio gotico.

Salimos por el callejón del Ave María. El idioma del nombre que recibe esta calle es el latín, y es muy importante para nosotros porque el Ave María es una oración que pertenece a la religión católica.

Siguemos a mano derecha por la calle Banys Nous: esta calle antes tenía unos baños públicos medievales situados en la esquina entre las actuales calle de la Boqueria y la calle Banys Nous, en Barcelona. Este último debe su nombre, precisamente, en el edificio de los baños. De estilo románico con influencia árabe, eran usados ​​por cristianos, judíos y musulmanes. Fueron fundados en 1160 y utilizados como baños menos hasta finales del siglo XV.
En la calle también predominan muchos comercios artesanales, de bisutería... no muy habituales en Esplugues.

Unos metros más abajo hay un cruce con cuatro calles. A la izquierda empieza la calle del Call. El call es el sector del actual barrio Gótico, que antiguamente había sido el barrio judío de Barcelona. Recientemente se ha descubierto una sinagoga antigua, actualmente abierta al público.

En los números 5 y 7 miramos hacia arriba y nos fijamos que hay una pared con muchos desniveles. Esto es porque esta pared tiene incorporada trozos de la antigua muralla de Barcelona.



En la siguiente esquina, a media altura había una estatua de un santo. Y digo que la había para que ya no está. Preguntamos a un señor y nos dijo que lo habían robado, o sea que no la hemos podido ver.

Continuamos por la calle Sant Ramon del Call y nos encontramos la antigua sinagoga de Barcelona.


 Era una antigua sinagoga existente en el centro de la ciudad de Barcelona, en España; se cree que es una de las sinagogas más antiguas de Europa. El Rashb"a fue el rabino oficiante de esta sinagoga por unos 50 años.
Después de muchos años siendo usada para otras actividades, el edificio de la sinagoga fue reinaugurado como tal y como museo en el año 2002, gracias a los esfuerzos del historiador catalán Jaume Riera i Sans, el cual se encargó de ubicar exactamente el edificio que había sido la sinagoga, basándose en los documentos antiguos, como el recorrido de un recaudador de impuestos y las especificaciones aparecidas en el Talmud acerca de cómo debían construirse las sinagogas.

Continuamos hasta la calle Sant Domènec del Call, seguimos hasta el final y después a mano derecha, immediatamente a la izquierda, por la calle de Sant Felip Neri hasta la PLAZA SANT FELIP NERI:



Una vez llegamos a La plaza de Sant Felip Neri es una plaza singular de Barcelona, que recibe el nombre de la iglesia de nombre homónimo de estilo barroco. Es el barrio Gótico, Ciutat Vella, y más concretamente en el barrio del Call y San Felipe Neri. La plaza está sobre el antiguo cementerio medieval de Montjuïc del Bisbe, destruido durante la guerra civil. Se puede llegar a la plaza primero tomando la calle de San Felipe Neri y posteriormente, la calle de San Severo. La plaza de Sant Felip Neri es rodeada de casas de estilo renacentista. También es la sede de las antiguas casas de los gremios de Caldereros y Zapateros, esta última sede del Museo del Calzado. En el centro de la plaza hay una fuente de agua con una base octagonal.


 



En la pared de la iglesia de San de Felip Neri todavía se pueden ver los reductos de la metralla de una bomba lanzada por la aviación del bando nacional durante la Guerra Civil Española.



En la plaza, también hay unas farolas de estiol gótico, son muy similares a las farolas de la calle bertrallans, pero se diferencian en que los cristales de éste son transparentes y permenten ver el interior de la farola.


Por arriba de la arcada, por la calle Montjuïc del Bisbe, llegamos a la
PLAZA GARRIGA I BACHS:



Nos podemos encontrar con una escultura de unos hombres que según dice en la placa, sacrificaron su vida por la ciudad, Dios y el rey, este monumento es en agradecimiento a estos hombres.

La placa dice:
"El P.Joan Califa, el Dr.. Joaquín Pou, D.Joan Massana, D.Savador Abeto, D.Jose Navarro, D.Pedro de las Tortras, D.Julián Portet y D. Ramon Más sacrificaron su vida por Dios, por la patria y por el rey. La ciudad agrïda honra aquí perpetuamente su memoria. 1929 "


 Pasando la calle del  Bisbe, nos encontramos con un puente gótico que el Palau de la Generalitat y conecta con la Catedral de Barcelona.




Pasamos por delante del Portal de la Pietat de la Catedral y nos fijamos en el arco que rodea el tímpano, con una placa que tiene esta escritura:
"Apeles Mestres nacido en el corazón de Barcelona ha recibido el homenaje de la ciudad y toda Cataluña. Las corporaciones artísticas se complacen por recordarlo. 1935 "



También se encuentra el portal de la Catedral de la Piedad, en esta catedral se puede ver perfectamente el tímpano de dibujos religiosos, que está representada la escena de la Virgen María sosteniendo a Jesús después de haber muerto, también se pueden ver las gárgolas del ábside que tienen formas de animales.



Más allá a la derecha, está la Casa de los Canonges, Este nombre proviene de los canónigos, unos eclesiásticos miembros de un capítulo, una catedral o una colegiata, que siguen una vida en común regida por una regla mientras compaginan la vida apostólica y el oficio clerical. 
Un canónigo es un dignatario dentro de la iglesia católica, miembro de un capítulo de una catedral o de una colegiata con el cargo concurrían a menudo beneficios eclesiásticos como la prebenda.

En la calle del Paraíso nos encontramos con un antiguo Templo romano, se pueden observar unas columnas, data del siglo I aC, muy bien conservadas. Actualmente este edificio es un Centro de excursionistas catalanes, en la placa que hay en el muro se aprecia una conmemoración a Joan Amades y Gelats, por el centenario de la muerte estos folclorista.

Volvemos hasta la calle Pietat y a mano izquierda, vemos un edificio que se llama Palacio del Lloctinent*. Seguimos por el edificio i acabamos en la plaza del rey, allí habia estos edificios: Iglesia de Santa Agitha, Palacio Real Mayor, Museo de historia de Barcelona. Fuimos al final de la plaza y acabamos en un edificio muy alto, como una torre. Puudimos observar la plaza. Hay tres edificios historicos que la envuelven: 
  1. Salón del Tinell, mandado contruir por el rey Pedro el Ceremonioso entre los años 1359 y 1362. Tuvo lugar el recibimiento, al regreso de su viaje de América, de Cristóbal Colón por los Reyes Católicos.
  2. La capilla palatina de Santa Ágata, del año 1302, obra del rey Jaime II de Aragón y su esposa Blanca de Nápoles.
  3. El Palacio del Lloctinent (del que he hablado antes) del año 1549 encargada su construcción po el rey Carlos I a Antonio Carbonell.
La otra calle que conecta con la plaza del rey es la del Veguer. Hay gente que pregunta si: Veguer y vegueria es lo mismo. Aqui teneis la solución: 
 Veguer: Magistrado que en Aragón, Cataluña y Mallorca ejercía, con poca diferencia, la misma jurisdicción que el corregidor en Castilla.
Veguería: Territorio o distrito a que se extendía la jurisdicción del veguer.
Seguimos por la calle del Veguer que nos dejó a la bajada de la Libreria, subimos un poco a mano derecha llegamos al corazón de Cataluña: La Plaza San Jaime. Se dice que es el corazón político, significa una vez concluidos los trabajos se asentó allí el corazón político de Barcelona.
Esta plaza que vemos es a la curilla de los Antiguos Cardo y Decumanus. No los encontrareis en el mapa, son los nombres de las calles principales de las ciudades romanas. El Cardo era la calle más importante y iba de norte a sur, corresponde a la actual Libreria i calle del Call, y el Decumanus a las calles del Bibe y de la Ciudad. Aqui había el Forum - el corazón del que hablabamos - de l'antigua Barcino, es decir, su centro politico, religioso y administrativo, si hace no hace como ahora, dos mil años despues.

Paralelo por el camino que fuimos hay el de Jaime I, que nos dejó a la plaza del Angel. Como habeis comprobado, por aqui pasa la Via Laietana. Los Laietanos eran personas que pertenecian a esta región de la Hispania Tarraconense. Esta via es la más moderna de la zona, ya que fue abierta para unir l'Eixample con el puerto. ¡Cuidado con el semaforo!  Solo cruzarlo cogimos una calle que empieza haciendo un angulo 45º grados con la Via Laietana, es la calle de l'Argenteria. Acabamos entrando en el barrio de la Ribera, de pequeñas calles con nombres de oficios o de grandes familias. Esta calle de l'Argenteria era la antigua calle del mar. En los numeros 64 y 66, hay una placa en el balcón, hace referencia a  Juan Salvat.
Y al final de la calle acabamos delante de la iglesia Santa Maria del Mar, esta iglesia fue el centro espiritual y social del barrio de la Ribera, se construyo en el siglo XIV. Es un ejemplo magnifico del gotico catalán, hay que destacar la sencilleza de las formas, la escasa onramentación y el grande espacio de la nave central sostenida por columnas muy esveltas y muy distribuidas.
Dimos la vuelta a la iglesia y vimos que hay una placeta, y a la banda de la calle hay una barandilla de marmol. Nos tubimos que poner en el centro de la placeta para poder comprobar que eramos al Fossar de les Moreres.


El Fossar de les Moreres es y era una plaza donde hay un memorial de guerra por los muerod que hubieron en el Setge de Barcelona en 1713-1714, en el marco de la Guerra de Succesión Española. El motivo por el cual hay el memorial de guerra es que este lugar era uno de los dos historicos cementerios de la basilica de Santa Maria del Mar, y que durante el setge esdevino una fosa comuna donde fueron enterrados muchos defensores de la ciudad. 

El pevetero que hay en la plaza hace honor a las muertes en defensa de las libertades i constituciones de Cataluñade barcelona el año 1713-1714. Este fue el pavimiento el año 1821 por motivo de salud publica. El 1989 y el año 2001 se incorporo el pevetero con la flama.

Los vecinos de esta zona piensan que es un bonito detalle, que han hecho que la vida de estas personas sea recordada o más bien dicho apreciada por haver defendido a Cataluña en el momento que más los necesitaba. 

*fue contruido a medianos del siglo XVI con el complemento del "cuarto nuevo del lugarteniente" o  Palau del Lloctinent.
Este barrio y en el otro lado de las Ramblas nos fijamos que havia muchos habitantes inmigrantes. En estas calles se demuestra la cantidad de diversidad cultural de Barcelona. Al continuar llegamos a la calle Montcada , es una de las mas largas y rectas de la Barcelona medieval. En esta calle pudimos ver cantidad de edificios que contenían grandes obras de arte.

En el numero 20 de esta calle nos encontramos el Palau Dalmases , actualmente más conocido como 'Espai Barroc' . En este sitio se pueden ver espectáculos , cenar o tomar una copa de vino viendo una de las grandes obras del Barroco. 


Al llegar al siguiente numero de esta calle, el numero 15, nos encontramos una cantidad de gente impresionante. Era por que en este numero de la calle se encontraba el actual museo  Picasso. Y entramos para ver que eran las 'tines romanes'. Las 'tines romanes' servían para guardar y refrescar los cultivos.


En nuestro itinerario el próximo objetivo era el numero 12 de esta misma calle , pero nunca lo llegamos a encontrar , misterios que tienen todos los trabajos.

Seguimos subiendo por la misma calle hasta que encontramos una calle que se llamaba ''carrer d'Assaonadors''. La profesión de la gente que tenia que ''assaonar'' era dar-le diferentes utilidades a las pieles. Me dio mucho miedo al oír eso. 

Subiamos por la misma calle siempre , era muy larga , una calle llamada 'Giralt el Pelliser' y tuvimos la tentación de preguntar quien era. Alexandre Ciri i Pellices era un critico de arte , escritor , publicitario y político.

Finalmente llegamos al palacio de la música Catalana, una de las grandes maravillas arquitectónicas de Barcelona. El arquitecto fue Lluís Domènech i Montaner y el estilo Modernismo Catalán. En una de las esquinas havia una escultura pegada a la pared de una chica con alas y con el brazo extendido ( supuestamente cantando).