L'Eixample

L'Eixample.

Arribem a les nou al punt de trobada: La Pedrera. Abans d'entrar, ens fixem en alguna cosa en particular: les rajoles modernistes en forma poligonal. Aquesta casa es diu en realitat: "La casa Milà". Aquest edifici modernista fou creat per l'arquitecte Antoni Gaudí. on vam gaudir d'una visita guiada.

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) va ser un arquitecte espanyol, màxim representant del modernisme català. Posseïa una gran capacitat imaginativa i un gran sentit de la geometria i el volum.Però ... qui era Antoni Gaudí?

Estudiava fins al més mínim detall de les seves creacions, integrant en l'arquitectura tot un seguit de treballs artesanals que dominava ell mateix a la perfecció: ceràmica, vidrieria, forja de ferro, fusteria, etc. Així mateix, va introduir noves tècniques en el tractament dels materials, com el seu famós "trencadís" fet amb peces de ceràmica de rebuig, cosa que ens va cridar molt l'atenció per la seva bellesa.

Després d'uns inicis influenciat per l'art neogòtic, així com certes tendències orientalitzants, Gaudí va desembocar en el modernisme en la seva època de major efervescència, entre finals del segle XIX i principis del XX. No obstant això, l'arquitecte reusenc va anar més enllà del modernisme ortodox, creant un estil personal basat en l'observació de la natura.

Mitjançant l'estudi i la pràctica de noves i originals solucions, l'obra de Gaudí culminarà en un estil orgànic, inspirat en la naturalesa, però sense perdre l'experiència aportada per estils anteriors, generant una obra arquitectònica que és una simbiosi perfecta de la tradició i la innovació. A més les seves cases es caracteritzaven per la seva lluminositat i ventilació. Així mateix, tota la seva obra està marcada per les que van ser les seves quatre grans passions a la vida: l'arquitectura, la natura, la religió i l'amor a Catalunya.

L'obra de Gaudí ha aconseguit amb el transcurs del temps una àmplia difusió internacional, sent innombrables els estudis dedicats a la seva forma d'entendre l'arquitectura. Avui dia és admirat tant per professionals com pel públic en general: la Sagrada Família és actualment un dels monuments més visitats d'Espanya. Entre 1984 i 2005 set de les seves obres han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

"La bellesa és la resplendor de la veritat, i com que l'art és bellesa, sense veritat no hi ha art".

A continuación enumerem les obres de Gaudí:

-Parc Güell i Palau Güell (1984)-Barcelona

-Casa Milà (1984)-Barcelona

-Casa Vicens (2005)-Barcelona

-Façana de la Nativitat i cripta de la Sagrada Família (2005)-Barcelona

-Casa Batlló (2005)-Barcelona

-Cripta de la Colònia Güell (2005)-Santa Coloma de Cervelló

Ara parlaré una mica sobre La Casa Milà, (la qual visitem) és un reflex de la plenitud artística de Gaudí, els elements artístics i artesanals tenen relació amb les formes i colors de la natura, com a principal font d'inspiració.

L'edifici d'habitatges d'estil modernista, construït sobre un solar de 34 per 56 metres, amb 1835 metres quadrats de superfície. El seu període de creació va ser de 1906 a 1912. La seva altura és de 84,60 m, consta de 8 pisos 30 xemeneies, un soterrani, unes golfes, el terrat ... una superfície de 1835 metres quadrats, és una casa immensa! Consta de dos edificis independents (amb la seva pròpia porta d'accés) que es comuniquen al pati interior, que aporta força lluminositat i bellesa, ja que Gaudí buscava sempre la bona temperatura tant a l'hivern com a l'estiu.

L'interior és d'un estil clarament antigüo, que ens presenta belles pintures murals d'Aleix Clapés amb motius ornamentals i temes d'inspiració mitològica i altres temàtiques.

Aquest edifici té molta història, tot i que és actualment un museu. Aqui els presentarem les fotos del que es mostra.

 

La Façana per exemple és bastant diferent al que podem veure d'altres modernistes de Passeig de Gràcia: la Casa Milà té tres façanes, una al passeig de Gràcia, una altra al carrer Provença, i una altra que fa xamfrà. Les tres presenten una continuïtat formal i estilística que, per la seva forma sinuosa i ondulada, sembla una roca modelada per les ones del mar.

El conjunt d'entrants i sortints imprimeix un dinamisme al conjunt que li atorga la sensació d'estar en moviment, alhora que crea un joc de llums i ombres en constant canvi segons l'hora del dia o la posició de l'espectador. A més de la forma ondulant dels murs de la façana, la presència de 33 balcons de ferro forjat, amb una original forma semblant a algues marines, converteixen el conjunt en una obra gairebé escultòrica de grans dimensions. La majoria de baranes té una forma més aviat abstracta, encara que es troben alguns detalls puntuals com un colom, una màscara de teatre, un estel de sis puntes, diverses flors i l'escut català.

Vem tenir que pujar per Passeig fis a la Diagonal i trencar a la dreta on vem trobar la impresionant Casa de les punxes que va ser contruïda per Josep Puig i Cadafalch, te una caracteristica molt curiosa pero que li dona un atractiu molt independent es per les seves sis torres coronades amb agulles, d'aquí ve el seu nom.

Casa de les punxes

Seguim per la Diagonal fins arribar al carrer Pau Claris on observem la casa del baró de Quadres on hi entrem i ens quedem embadocats mirant els mosaics que hi ha. Quan sortim d'allà continuem fins al carrer Bruc, i girem a la dreta fins el carrer València. Tot seguit avancem per el carrer de l'Almirall i el seu arquitecte va ser Roger de Llúria, la u porta accent perquè es plana acabada a. Trenquem a la dreta contemplant les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i molta mostra d'aquestes obres marcades com estil modernista. Arrivem al carrer d'Aragó i trobem l'església gòtica de la Concepció, hi entrem al claustre per el carrer Llúria i en els seus panells hi trobem la seva historia.

Aquesta esglesia tenia una situacio primitiva la parròquia de la Concepció va esdevenir el centre de nombroses activitats religioses i socials de la nova àrea d’expansió que representava l’Eixample barceloní. Després d’algunes modificacions 1936-1939 presenta l’aspecte que avui veiem. El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l'interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l'escultor Enric Monjo.

Sortim de l'església, però no sortim del carrer perquè hem d'anar a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació i busquem una entrada que ens permitira l'interior. 

Passatje Permanyer

Crec que les condicions de vida dintre de les illes eren millors, que perquè  Doncs és molt senzill  doncs jo m'imagino que una illa estaria resguardada amb reixes, i amb molts veïns. En aquest passatges s'hi poden trobar cases molt acollidores amb un estil  modernista amb vegetació. 

Per últim sortim per el carrer Pau Claris, que era un capellà, però es va dedicar a una altra funció ben important va ser un polític i eclesiàstic català i el president de la Generalitat de Catalunya.

Trenquem per la dreta i pujem al Consell de Cent, direm a l'esquerrra fins al passeig de Gràcia novament. 

Un culte a la religió cristiana

Finalment vam arribar a la casa Batlló. El primer que ens va cridar l'atenció va ser la quantitat de colors que tenia. Aquesta casa va ser reformada per Antoni Gaudí l'any 1984.

                                                                        Casa Batlló

Vam entrar a l'Illa de la Discòrdia , que està formada per:

1. Casa Lleó i Morera, feta per Lluís Domènech i Montaner.
2. Casa Ametller , feta per Josep Puig i Cadafalch.
3. Casa Batlló , reformada per Antoni Gaudi

Aquesta zona es coneix com a illa de la Discòrdia perquè rivalitzen tres edificacions dels millors arquitectes modernistes. La casa Ametller va començar a ser construïda  l'any 1898 i va acabar-se l'any 1900. La Casa Lleó i Morera va ser construïda l'any 1902. I com ja he comentat abans la Casa Batlló va ser estilitzada l'any 1984.

Casa Ametller

Casa Lleó i Morera

Les façanes d'aquestes cases són molt diferents ; per exemple la de la Casa Lleó i Morera té una forma arrodonida , la de la Casa Ametller té una forma quadrada i a la de la  Casa Batlló té forma irregular. Però el que més ens va cridar l'atenció de la Casa Batlló era la façana. ¡ Que tenia forma de drac ! 

A la façana de la Casa Ametller vam veure una figura que representava la lluita entre Sant Jordi i el Drac. I ens va recordar a la mitologia grega , on molts herois lluitaven només amb la sevaespasa contra el drac ferotge.

Representació de Sant Jordi contra el Drac

Zeus mata a Tifón

Però el que més ens va cridar l'atenció van ser els fanals modernistes del Passeig de Gràcia , no només il·luminaven sinó que també servien per poder seure.

Després de quedar-nos amb la boca oberta amb aquestes meravelles arquitectòniques. Vam agafar pel carrer València fins que el Carrer Sardenya el tallava.Vam arribar a l'últim punt de l'itinerari de l'Eixample : la Sagrada Família.

La Sagrada Família té una història molt peculiar. Es va començar a construir a l'any 1882 com a projecte de l'arquitecte Francisco Paula del Villar ,  un any més tard aquesta feina va ser encomanada a Antoni Gaudí. 

La Sagrada Família té quatres façanes cada una representa una escena religiosa. Una és la façana del naixement,  una altre la façana de la glòria, una tercera representava la façana de la passió i l'última la façana de l'absis.

L'actual escultor de la Sagrada Família és Etsuro Sotoo, de procedència japonesa.

Gaudí per fer la Sagrada Família va utilitzar els càlculs d'estructures amb la maqueta invertida de la Sagrada Família , és a dir , és exactament igual si la tallem per la meitat , va aplicar la mateixa tècnica arquitectònica que ja havia utilitzant a la Pedrera. (Mirar nom de les cordes)

Càlculs d'estructures de la Sagrada Família

Finalment vam tornar a casa després d'aquest itinerari esgotador. Però vam poder adorar les millors obres de Gaudí.