Montjuïc
Dia
12 de Juny havíem d'anar al últim itinerari Montjuïc,
un lloc preciós per cert. Per anar cap allà vam agafar
el tramvia T1, T2 o T3, baixar-nos a Palau reial (On la
majoria de vegades ens reparteixen coses), per agafar el metro que
ens deixaria al punt de trobada que era La plaça Espanya a les nou
en punt, ens retrobaríem amb tots els grups.
Que
us sembla que us faci una breu explicació sobre Montjuïc abans de
dir-vos el nostre recorregut?
Montjuïc es una muntanya de 173 metres d'altitud que està situada entre el mar i la ciutat i té una historia molt important i llarga, monumental i cultural. Ha estat una muntanya amb constant canvi, des de començaments de segle fins avui en dia.
En el seu vessant marítim hi ha el cementiri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l'antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s'hi assentava un poble iber, encara que no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III aC al segle II aC) construïren allà una fortalesa que desaparegué durant el període d'August.
Des de l'època romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va identificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com a finalitzada.
Respecte a l'origen del nom de la muntanya, els tres supòsits més probables són:
"Mont de jueus"; "Mont-joiós" i "Mons lovis" (Mont de Júpiter).
Hi ha tres jardins molt importants amb noms de poetes catalans i/o mallorquins són:
Montjuïc es una muntanya de 173 metres d'altitud que està situada entre el mar i la ciutat i té una historia molt important i llarga, monumental i cultural. Ha estat una muntanya amb constant canvi, des de començaments de segle fins avui en dia.
En el seu vessant marítim hi ha el cementiri més antic de la ciutat, on originàriament hi havia l'antic cementiri medieval jueu. Se suposa que a Montjuïc s'hi assentava un poble iber, encara que no se n'ha trobat cap rastre, i temps després, els romans (del segle III aC al segle II aC) construïren allà una fortalesa que desaparegué durant el període d'August.
Des de l'època romana, la muntanya de Montjuïc s'explotava com a pedrera i els seus materials, com per exemple el gres, es consideraven idonis per a la construcció. Aquesta explotació es va identificar durant el segle XIX i cap a mitjans del segle XX es va donar ja com a finalitzada.
Respecte a l'origen del nom de la muntanya, els tres supòsits més probables són:
"Mont de jueus"; "Mont-joiós" i "Mons lovis" (Mont de Júpiter).
Hi ha tres jardins molt importants amb noms de poetes catalans i/o mallorquins són:
- Jardins de Joan Brossa
- Jardins de Laribal (en aquest parc es pot trobar la famosa font del gat, la qual te la seva pròpia cançó)
PLAÇA D'ESPANYA:
 |
Edificis de la
Fira de Mostres
|
 |
al centre
|
Uns
quants edificis importants es troben a la plaça: la plaça de
toros de les Arenes (actualment centre comercial) i
la Fira de mostres. Elements carismàtics de la plaça són
dues torres venecianes que marquen el principi de l'esplanada que
porta fins a Montjuïc : Avinguda de la Reina Maria Cristina. Enmig
de la plaça trobem una font monumental, obra de Josep Maria
Jujol (1929). La proposta inicial de la comissió del govern de
Primo de Rivera era construir un Monumento
a la Raza Hispana. Al
final es van decidir per la proposta de Jujol. El seu nom original
és "Font dels Tres Mars" ja que el seu autor hi
volgué simbolitzar els tres mars que envolten la península
Ibèrica, o Espanya. Aquesta al·legoria està representada per tres
grups escultòrics tallats en marbre blanc que simbolitzen els
rius Ebre, Tajo i Guadalquivir. Les tres figures
en bronze representen la navegació, la salut pública i
l'abundància i foren realitzades pels germans Miquel i Llucià
Oslé. Aquesta font es va sotmetre a una intensa restauració amb
motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
FONT
MÀGICA DE MONTJUïC:
 |
font màgica
|
Hi
ha una gran font davant del Palau Nacional, es diu ''La Font Màgica
de Montjuïc'' o simplement anomenada Font de
Montjuïc o Fonts Màgiques. És l'element principal d'un
conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des
del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, que
inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes
lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui en dia substituïdes
per sortidors il·luminats de proporcions semblants i manteniment
més senzill.
A
la dreta, les escaleres mecàniques porten a l'Estadi Olímpic de
Montjuïc.
L'ESTADI
DE MONTJUïC:
L'Estadi
de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi
Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la
Generalitat de Catalunya: Lluís Companys. Va ser inaugurat al
1929, dissenyat pel arquitecte Pere Domenèch i Roura.
Va
ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics
de Barcelona'92, conservant només la façana.
Fou
buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren
les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb un
aforament total de 55.000 espectadors.
El 1989 fou
reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys
abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimònies d'inauguració
i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.
L'any
1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la
categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís
Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol
del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està
preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i
socials amb un aforament de 55.000 espectadors per als actes
esportius i fins a 68.000 espectadors per a
concerts.L'any 1997 el Reial Club Deportiu
Espanyol hi passà a jugar els seus partits després
d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment, la Unió
Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92.
Del 26
de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el
20è Campionat d'Europa d'atletisme, pel qual fou novament
remodelat.
Forma
part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de
1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant,
formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i
d'altres instal·lacions.
L'endeveniment
més important és ELS JOCS OLÍMPICS.
El
Palau Sant Jordi els esports mes important en la seva història van
ser la Gimnàstica artística, i les fases finals de voleibol i
Handbol.
La
Torre Calatrava és una torre de decoració que van fer per als Jocs
Olímpics del 1992. Ara és la Torre de comunicacions de Telefónica.
Al costat d'ella es troba la INEFC.
Des
del Palau Nacional girem en direcció al Museu Etnològic i arribem
a una petita font coneguda per tots els catalans, la Font del Gat,
de la qual s'ha fet una famosa cançó, diu a si:
La
Font del Gat:
Baixant
de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
Des
de la font baixem per baix seguint el passeig de Santa Madrona fins
arribar a Teatre Grec. Es
diu així per que està fet en una muntanya i té forma d'un teatre
grec. Actualment el Teatre Grec no funciona perquè està en
reformes, però d'aquí a poc ja estarà en funcionament. Els
jardins que envolten el Teatre es diuen els Jardins del Teatre Grec.
Jardins
del Teatre Grec.
Uns jardins celestials
Després
de quedar-nos amb la boca oberta veient el Teatre Grec i els seus
jardins , vam tornar per on havíem vingut i vam caminar per
l'avinguda de l'Estadi. De sobte ens vam trobar la Fundació Miró.
Joan Miró va ser un pintor , escultor, gravador i ceramista. La idea
de construir aquesta fundació va ser d'ell però l'arquitecte va ser
Josep Lluís Sert (arquitecte modernista), es va començar a
construir l'any 1972 i es va acabar el 10 de juny del 1975. En
aquesta fundació s'exposen les obres de Joan Miró i hi ha un espai
per exposar obres de joves artistes que experimenten amb l'art.
Sense
adonar-nos-en l'avinguda canvia de nom i s'anomena avinguda
de Miramar. Els jardins Mossèn Cinto van ser inaugurats l'any
1970. Aquest indret antigament s'havia utilitzat com a pedrera.
Jardins
Mossèn Cinto
Passejant per
aquests jardins vam veure molts exemplars de Ginkgo
Biloba. Les seves utilitats són preventives i medicinals.
En
els estanyols del parc podem trobar exemplars de :
·Nymphaea
Alba
·Iris
Pseudocicatus
·Nupham
Lutern
·Zantesdeschia
althropica
Finalment
vam trobar una escultura d'una noia que portava uns lliris a les
mans. També en l'escultura hi havia un poema que deia :
Bonica
és la rosa
Més
ho és el ram
Més
ho és el lliri
Que
floreix tot l’any.
"Mossèn
Jacint Verdaguer"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada